Carolina i cent mans invisibles nodreixen als qui van caure del sistema

En un menjador social les estadístiques esclaten per a convertir-se en aliment. Les xifres que mesuren la pobresa i la riquesa s'encarnen en olles de desenes de quilos de bròcoli que abans van ser excedents en els supermercats, olles en les quals es fregeixen cebes pelades una a una, d'aquestes que ningú va comprar el dia anterior. Són les vuit del matí d'un dia festiu. En aquesta cuina sense menjador cinc persones porten ja tres hores cuinant. La seva senzilla labor és capaç de qüestionar la crisi de l'abundància, perquè d'on sembla que no hi ha més que restes mengen entre 250 i 300 boques cada dia. Encara falten un parell d'hores perquè, a les portes d'aquest local, comenci a formar-se una de les “cues de la fam” que existeixen a Palma (Mallorca). Moltes de les persones que acudeixen aquí són persones amb ocupacions precàries, treballadores i treballadors afectats per la crisi, caps de famílies monoparentals, en la majoria dels casos formades per una dona i diversos menors que han de triar entre pagar el seu habitatge o adquirir aliment, aturats de llarga durada majors de 45 anys... 

Les voluntàries i voluntaris de l'associació sense ànim de lucre que els atén, Tardor, saben que comparteixen el camí amb altres éssers humans que han renunciat a continuar lluitant de tan esgotats, que al donar menjar estan acollint, que aquesta cuina és una escola d'humilitat en la qual tothom aprèn a treballar les emocions. Els guisats ja bullen en les olles. Arrenca la història “Carolina i cent mans invisibles nodreixen als qui van caure del sistema”. De retorn d'una vida marcada pel mal, i amb la pell tatuada de rugits, Jan atia el foc i bull l'equació del donar i el rebre. Al seu costat, Carolina enllaça el fora i l'endins, una xarxa de gratitud format per empreses, organitzacions, col·lectius, persones, les aportacions de les quals permeten transformar la vida dels éssers humans, un a un.

L'Associació Tardor dona resposta a les necessitats bàsiques d'alimentació, seguretat, sanejament i espai residencial. L'objectiu del seu treball és que la persona recuperi la dignitat i per a això és bàsic, que a més d'un lloc digne on viure, puguin rebre capacitació i formació per a aconseguir una major autonomia personal i una digna reinserció sociolaboral. Els valors de l'associació són: la solidaritat, l'empatia, la humilitat, la perseverança, la responsabilitat i la generositat.

Treballa en tres fronts: 1. Establir Centres assistencials autosostenibles, tant econòmicament com en la seva gestió, gràcies al voluntariat, la solidaritat i l'absència d'ànim de lucre; 2. Facilitar aliments i productes d'higiene a persones i famílies mitjançant menjadors socials; 3. Facilitar capacitació i formació necessària per a la seva autonomia. 

En l'episodi ens acostem al seu menjador social, on proporcionen aliments a persones i famílies vulnerables que el necessitin els set dies de la setmana. Disposen d'una cuina on elaboren menús equilibrats dietèticament. Ens acostem també al banc d'aliments per a famílies, el qual van obrir al març de 2020 a causa de l'increment de demanda social de famílies en situació d'exclusió social provocada per la crisi sanitària i econòmica. En aquest doten de menjar i productes específics per a bebès, nens i higiene 3 dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres de 10 a 13 hs). I, finalment, coneixem també els seus centres residencials, la Llar Inge i la Llar Kurt, per a persones i famílies amb escassos recursos.

Tots els membres de l'associació Tardor són persones voluntàries que no reben cap sou. Els centres assistencials acaben sent autosotenibles i autogestionats per residents formats per a això. 

La veu protagonista d'aquesta història és Carolina Senders, una d'aquestes persones voluntàries i coordinadora del menjador social i atenció familiar. El voluntariat és una cosa que ha heretat de la seva família. El seu pare va ser un supervivent de la segona guerra mundial, una persona austera, qui va haver d'emigrar del seu país. “Qui no viu per a servir, no serveix per a viure” era el lema que va transmetre a Carolina i tota la seva família. 

A Carolina li acompanya la resta de persones voluntàries: Pep i Dolores, els qui estan en la cuina, Tolito, el xofer, Jan, qui col·labora com a coordinador del menjar i el magatzem, entre altres. Tot això és possible gràcies a la generositat i col·laboració de particulars, associacions i empreses.