Glynis i Marian prenen un cafè amb la mort

En una cafeteria de Palma, a Mallorca, un grup de persones es reuneix per trencar un tabú. No es coneixen, no compten amb guions ni amb objectius concrets, només cerquen integrar amb dolçor aquesta part inevitable de la vida de què ens costa tant parlar: la mort. Entre elles, hi ha la Glynis, la veu que ens explica aquesta història. Ella va ser qui va introduir els Death Café a Mallorca, una iniciativa que es va gestar a Suïssa el 2004 i que ara es duu a terme a 73 països. L’acompanya la Marian, una infermera “pal·liativista” jubilada que fa d’amfitriona d’aquesta trobada. La seva amabilitat, la seva compassió i la seva escolta atenta faciliten que les persones presents parlin de com se senten en relació amb la mort aliena, amb la pròpia, amb el dol, amb l’acompanyament d’un ésser estimat en la malaltia, etcètera.

En aquests temps de la covid-19, hem començat a obrir la boca per declinar el verb “morir”, però encara ens costa posar-lo al centre de la vida i no als marges. Hi ha professionals que fa anys que aborden la mort des de la vida, però les seves propostes gairebé no surten dels circuits directament implicats en la salut. Davant d’aquesta realitat, els Death Café s’ofereixen com un espai de confiança on qualsevol pot acudir, sense cap fi específic, sense voler arribar a cap conclusió, amb temps i amb respecte, sense ordre del dia, lliure de costos i lliure d’experts. S’hi poden plantejar en veu alta les preguntes més difícils: els teus familiars saben com vols que sigui el teu funeral? Has fet el teu testament vital? Et planteges l’eutanàsia? Voldries morir a casa o en un hospital? Aquestes preguntes poden canviar la realitat en què ens movem perquè ens permeten exigir als professionals, a les institucions i a les persones implicades com volem que ens tractin en aquesta vida, fins al final.

Festival Donant Vida a la Mort

A Dando Vida a la Mort compartim conferències, entrevistes, xerrades, pel·lícules i moltes altres amb la comunitat per aportar claredat i comprensió sobre l'únic fet a què ens enfrontem tots a la vida.