L'Abdala visita Nquiriquele, un lloc on es va perdre la son

El sol comença a brillar a Nquiriquele, un reassentament per a persones desplaçades situat a Namuno, al sud de la província de Cabo Delgado, Moçambic. Una dona arriba a la font amb la seva filla a l'esquena. Ha tornat a passar la nit en blanc. Subjecta el seu nadó mentre contempla com s'omple el cubell. D'aquí a uns anys, podrà enviar la seva nena a recollir l'aigua, com ho fan la majoria de les seves comares, però de moment li segueix tocant a ella. Abans de carregar-lo, beu. Agraeix la frescor de l'aigua. Amb ella farà el menjar, netejarà els seus estris, rentarà la seva criatura i, fins i tot, alguna peça de roba. Així comença la jornada en què l'Abdala visita aquest camp de refugiats, disposat a trobar-se amb els 24 membres del grup de suport psicosocial als quals assessora com a psicòleg. El punt de trobada és l'arbre que dona el fruit dels anacards, situat a prop de l'escola i del local que de vegades fa de mesquita. Nquiriquele és un dels centres de reassentament habilitats al districte de Namuno. Hi resideixen 673 famílies, i entre totes sumen més de 300 nenes i nens en edat escolar. Però no tots són a la porta de l'escola, perquè s'han establert torns en funció de la capacitat de les instal·lacions i del nombre de professors. A fora i a dins de l'aula improvisada, els menors juguen, encara que alguns, com els passa als seus pares i mares, no aconsegueixen dormir. Jugar els permet oblidar la por, la gran raó perquè moltes de les persones que viuen a Nquiriquele hagin perdut la son.

La insurgència liderada pels grups armats gihadistes ha provocat que més de 700.000 persones hagin abandonat la seva llar. Arrasen cases, torturen i violen; assassinen els homes davant de les seves famílies i recluten els menors. Tres quartes parts de les persones desplaçades són dones i criatures. El problema en aquests camps de refugiats no només és la subsistència dels cossos, sinó l'insomni, la falta de confiança en els altres i en ells mateixos, la manca de gana entre els més petits (alguns han deixat de parlar) i l’apatia. D'aquests malestars, en tornarà a parlar l'Abdala amb el seu equip de suport. L'arbre de l'anacard els acollirà amb la seva ombra silenciosa mentre el matí riu, encara que sembli impossible.

Atenció sociosanitària d'emergència a la població desplaçada reassentada als districtes d'Ancuabe, Montepuez i Namuno (província de Cabo Delgado, Moçambic).

Quan les necessitats bàsiques d'aliment, aigua i abric de les persones desplaçades pel conflicte al nord de Cap Delgado, ja comencen a ser ateses per altres actors, el següent pas és reforçar la xarxa sanitària amb un suport material que pugui, en un primer moment, contribuir a la prevenció de les malalties de més risc (diarrees, còlera, malària, desnutrició…) i l'atenció psicosocial que necessitin aquestes persones perquè puguin començar a recompondre les seves vides el més aviat possible. En coordinació amb les autoritats sanitàries, des del projecte s'han lliurat diferents tipus de material (consumibles) a 3 centres de salut: material medicoquirúrgic, equipament de protecció, reforç del sanejament, kits bàsics d'higiene, entre d’altres. Tot i això, el projecte s'ha centrat en (a més de lliurar aquests materials) posar en marxa un protocol d'identificació i seguiment de casos de salut mental i suport psicosocial, formant tècnics de 3 centres de salut, 6 activistes, i constituint 3 grups de suport psicosocial (de 24 persones cadascun), a cada centre de reassentament per tal de garantir la identificació, referència i contrareferència dels casos. Per això, el psicòleg de l'equip mensualment visitava cadascuna de les localitats per donar seguiment i suport tècnic a totes les parts implicades. A més, amb el projecte s'han fet els primers passos perquè almenys un grup d'unes 120 famílies desplaçades identificades als districtes de Montepuez, Namuno i Ancuabe puguin dur a terme activitats que li reportin els primers aliments i ingressos econòmics, amb la finalitat poder reconstruir les seves vides d'una manera digna, i augmentar la seva resiliència individual i comunitària. En aquest sentit, entre la població desplaçada de cada districte s'ha seleccionat un grup de 40 persones que van ser capacitades en producció agrícola i resiliència comunitària en situació d'emergència humanitària amb vista a millorar els mitjans de vida d'aquest col·lectiu.