L'Helena i l'Aniol, una abraçada perquè el mediterrani deixi de ser una fossa comuna

Aquell matí de març del 2022, l'Helena Maleno Garzón sobrevolava el Mediterrani per ser investida doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears en reconeixement de la seva defensa incansable de les persones que creuen el mar fugint de la guerra, la injustícia, la misèria i la fam, amuntegades en barcasses inestables. Fa anys que aquesta dona menuda, capaç de fer de la vulnerabilitat un punt de trobada, va deixar de fascinar-se pel blau, l'escuma, les onades i els seus capvespres. Als seus ulls, aquell gran ventre salat és una enorme fossa comuna on jauen milers d'éssers humans només recordats per aquells que els van estimar i que no els van tornar a veure. En aquella illa que ella albirava des de l'aire, un home mirava el cel: l'Aniol Esteban. Dirigeix la fundació Miralles, una de les múltiples organitzacions compromeses amb la regeneració dels fons marins del Mediterrani balear. Aquesta primavera, el blau celeste ha sigut una excepció, però aviat arribarà el dia en què es torni a submergir al Mediterrani. El mar és la seva passió i, si d'ell depengués, es passaria tot el dia sota l'aigua. És aquesta emoció el que l'empeny a crear aliances entre les persones vinculades amb el mar (des de la ciència, l'administració, les embarcacions de pesca professional, la pesca esportiva, el sector turístic, etcètera), amb l'únic fi de retornar la vida al ventre del Mediterrani.

Durant la seva curta estada a Mallorca, l'Helena va sentir que el col·lectiu Caminando Fronteras, del qual és fundadora i portaveu, no estava tan allunyat d'aquella defensa mediambiental, així que va començar a escriure una carta que va ser l'inici d'un agermanament inesperat: Benvolgut Aniol, (...) vaig néixer al Mediterrani. Els meus primers passos en el compromís social també van ser a través d'un col·lectiu de defensa mediambiental. Des d'aleshores, han passat moltes coses a la meva vida que han canviat el significat del mar en el meu imaginari de manera dràstica. (...) Avui, desgraciadament, el meu esperit no té forces de recrear-se ni d'enamorar-se dels fons marins (…)”. L'Aniol no s'esperava que aquesta particular pluja de pensaments arribés fins a ell. Entre els silencis de l'una i de l'altra, el Mediterrani també va voler entrar en la conversa.

Marilles és una fundació sense ànim de lucre dedicada a la conservació del mar Balear i les seves costes. Creiem en la reconciliació entre la conservació dels ecosistemes marins i la prosperitat econòmica. Treballem conjuntament amb altres fundacions i donants privats, i la nostra principal font de finançament prové de la Fundació Adessium. Cada euro donat a Marilles permet tirar endavant projectes relacionats amb la conservació de les Balears.