La primavera en què la Tetrit va prendre la paraula

Dues dones deixaven que el sol de primavera les escalfés al banc d’un parc. No es coneixien, encara que feia temps que una d’elles, la Carolina, observava l’altra. S’havien creuat diverses vegades pel barri, fent tasques vinculades a les cures. La Tetrit no estava acostumada al fet que l’abordés una persona que no fos musulmana, així que es va deixar abordar amb alegria. El seu aïllament era tan gran i la seva feina era tan exigent que estava a punt d’oblidar que era una dona amb plens drets. En aquella primera conversa, la Carolina li va parlar de l’existència d’un lloc on es reunien dones que vivien en una situació semblant a la seva. Tenien tal capacitat d’autoorganització que s’havien apuntat a un taller de comunicació emancipadora amb la voluntat de ser ciberactivistes. En pocs dies, les podria sentir a la ràdio. La Tetrit l’escoltava amb els ulls ben oberts. D’on treien l’energia i el temps? Del seu compromís ferri, és clar.

Volien comunicar a les seves companyes, a les professionals de les cures, a la gent que les contractava, a les institucions públiques, a les organitzacions socials i a la població en general que alguna cosa anava malament, molt malament. Si les persones que cuiden són maltractades de manera emocional, física i mental, si són explotades, com han de cuidar amb dignitat? El seu lema era: “Sense salut no hi ha cures.”. Per primer cop en molt de temps, la Tetrit no se sentia sola; existia una xarxa comunitària de dones que, majoritàriament, treballaven de forma irregular, com ella. No era l’única sotmesa a vulneracions físiques, psicològiques i sexuals. En aquell moment, el més important va ser que va comprendre que vivia per sota del llindar de la pobresa, per molt que la gent per a qui treballava li garantís un sostre i menjar. Una veu poderosa i digna que feia anys que se li havia apagat a l’interior es va tornar a fer lloc a la seva gola. Aquella primavera, la Tetrit prendria la paraula.

Campanya Ciberactivista de Sensibilització: #SINSALUTNOHAYCUIDADOS.

La Campanya Ciberactivista #SINSALUDNOHAYCUIDADOS Dones Treballadores de la Llar i Cures dignes, visibles, canviant realitats és fruit de la unió de 21 dones treballadores de la llar i de les cures de diferents països i cultures d'origen que formen part del teixit associatiu valencià, qui a través d'un procés formatiu en comunicació emancipadora van crear, guionitzar i protagonitzar aquesta campanya per sensibilitzar i reivindicar els seus drets, especialment el dret a la salut que pretén sensibilitzar la societat, tècniques i tècnics d'entitats i altres dones treballadores de la llar i les cures per visibilitzar les afectacions a la salut que viuen les dones migrades al sector de la llar i cures, tant a nivell físic com psicològic, sexual i pel no reconeixement dels seus drets constitueix un camp feminitzat i racialitzat, que les posa en una situació de més vulnerabilitat. Associacions a què pertanyen les Dones Treballadores de la Llar i Cures: SJM, AIPHyC, Candombe, Rumiñahui, Achacova, València Acull, Casa Marroc, CESÀfrica, Associació Paraguaians en Acció, Psicòlogues i Psicòlegs sense fronteres, Codi FM, Col·lectiva Dones i Migradas, Grup de Dansa Colòmbia Terra Estimada i Dones en Acció.